Icona

Paràbola del ric i Llàtzer

(Evangeli de Sant Lluc  16, 19-31)

¹⁹Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. ²⁰Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, ²¹esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
²²El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
²³Arribat al reialme de la mort, enmig de turments , alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. ²⁴Llavors va exclamar:
-Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
²⁵Abraham li respongué:
-Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi sofriments. ²⁶A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
²⁷El ric va insistir:
-Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, ²⁸on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
²⁹Abraham li respongué:
-Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
³⁰El ric insistí encara:
-No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
³¹Abraham li digué:
-Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.