La memòria de Llàtzer

A l’interior de l’església destaca l’absis romànic amb algunes senyals de les antigues pintures romàniques. El rostre del Senyor està acompanyat de dues icones: la de sant Francesc i la icona de Llàtzer el leprós (Lluc 16,19-31). La memòria de Llàtzer ens recorda tots aquells que queden al marge de la ciutat i que en recullen les engrunes. És una història que es repeteix: un pobre al costat d’un ric que celebra festes esplèndides. També ens ho recorda la representació de sant Llàtzer amb la campana a la mà i un gos llepant-li les ferides, inclosa en un llibre manuscrit en pergamí de l’any 1511 que enregistrava les entrades dels malalts a l’hospital de Sant Llàtzer. La campana del pobre Llàtzer s’utilitzava per avisar els vianants de la presència d’un leprós. Avui la campana del pobre Llàtzer, més en un temps de crisi, ens recorda els pobres i els malalts de la ciutat.

Les pedres de la capella de Sant Llàtzer tenen escrites moltes històries de dolor i d’acollida. Aquí s’han acollit els pobres i hi han trobat protecció. També s’hi han trobat molts ciutadans que han manifestat gratuïtament la seva generositat. Per això l’epicentre d’humanitat i l’anima d’una ciutat es troba en llocs com aquests. I per això, en la mesura que es fan fora els pobres la ciutat es deshumanitza, perd la seva ànima, s’aboleix l’acte extrem de la caritat en virtut de la qual es dóna alguna cosa sense esperar res a canvi a qui no es coneix, solament perquè se’l veu necessitat.